Origen de l'hinduisme. Com es forma l'hinduisme.
La religió practicada a l'Índia era l'índica. Pels volts de l'any 1500 aC es va produir l'arribada d'uns pobles de l’est (indoeuropeus), que es van imposar als habitants de la zona. La religió dels invasor (la vèdica) era una religió relacionada amb la saviesa i el coneixement. Amb el pas dels segles es van anar barrejant les dues religions. Aquesta barreja va acabar cap al 500 aC creant l'hinduisme. L’origen de l’hinduisme, doncs està en un llarg transcurs que ha fet la població, ja que no va ser fundada per una sola persona o per un col·lectiu concret.
Una curiositat: La música hindú és d’un caràcter molt característic. Normalment es toca amb instruments com el banjo i molta percussió.
HINDUISME
dimarts, 21 de gener del 2014
La doctrina hinduista.
Ritus Hindús
NAIXEMENT
Poc després del naixement, es renta al nen hindú i se li escriu en la llengua la paraula "Om". Deu dies més tard se li posa nom en una cerimònia anomenada namakarana. És llavors quan se li fa la carta astral, que és un mapa que mostra la posició dels planetes i estrelles en el moment del seu naixement.
LA MAJORIA D'EDAT
Entre els vuit i els dotze anys, els homes hindús participen en la cerimònia del upanayana, perquè ja se'ls considera d'edat suficient per aprendre més sobre la seva religió.
EL MATRIMONI
Els pares solen projectar el matrimoni dels seus fills. La cerimònia del casament arriba a durar dotze dies (en cas de ser ric) i pot celebrar-se en qualsevol lloc. Els nuvis realitzen els mateixos rituals guiats per un sacerdot. Fan promesa de lleialtat mútua i de compartir les seves possessions davant un foc sagrat que representa la divinitat.
MORT
Segons els hindús, quan una persona mor la seva ànima torna al món amb una altra forma, es reencarna. El cadàver del difunt es col•loca en un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Tres dies després recullen les cendres i les posen a un riu, possiblement al Ganges.
Celebracions o festes
El Diwali és una festa de cinc dies on s’adora la deesa de la riquesa i la bellesa. Marca el començant del nou any hindú, com aquí seria la nit del 31 de desembre. També es coneix com a festes de les llums. La llum representa el coneixement i el triomf del bé sobre el mal. Abans de celebrar les festes la gent neteja les seves cases perquè així diuen que Lakshmi (déu), entrarà i beneirà als seus habitants.
El Dassehra es recorda la victòria de Rama sobre el gegant Rabano. Mitjançant danses i obres de teatre es compten moments claus de la vida de Rama i Sita. Uns monstres de palla representen rabano, i se’ls hi tira petards i es cremen.
El Holi marca el començament de la primavera i commemora la mort de Holika, la nit anterior de Holi s'encenen grans fogueres i es cremen ninots d’ella.
El dia de Holi es recorden les entremaliadures de Krishna i les bromes que gastava a les joves. Hi ha cants i balls i els participants es tiren aigua i tints uns als altres. El dia de la festa és costum anar a veure la família i amics i saludar a tothom.
La doctrina hinduista
L'hinduisme es basa generalment en els ensenyaments vèdics, que creuen que després de la vida hi ha un cicle etern de reencarnacions del que es pot sortir a través de bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al proïsme, la contemplació, honorar les divinitats i els ritus.
En l'hinduisme hi ha moltes creences, però bàsicament creuen que darrere de l'univers visible, al qual atribueixen cicles successius de creació i destrucció, hi ha una altra existència eterna i sense canvis. Abandonar el cicle de reencarnacions i retornar a l'univers espiritual és l'objectiu últim dels hinduistes.
La societat i les castes.
Les castes són cadascuna de les parts en que es divideix una
societat hindú. Segons els antics texts hindús la societat humana es divideix
en quatre "classes socials espirituals" i la pertinença individual a
cadascuna depèn del nivell de desenvolupament de l'ànima assolit a través de
les diverses encarnacions. Les quatre castes són:
- Els brahmans: que són la casta superior de la societat hindú, constituït per els sacerdots i mestres, amb autoritat religiosa.
- Els kxatriyes: guerrers i administradors, amb poder polític.
- Els vaiixites: comerciants i agricultors o pastors amb prosperitat econòmica.
- Els xudres: que són la casta més baixa del sistema hindú, constituït per servents o pagesos vassalls.
Els intocables són aquelles persones que es troben per sota
en la tradició índia. No surten representats a les quatre castes ja que es considera que estan
apartats de la societat.
Llibres sagrats.
- Veda: És un conjunt de 4 llibres (Rig-Veda, Sama-Veda, Veda de les fòrmules i Atharva-Veda).
- Mahabarata, 200000 versos i acaba amb un poema llarg del deu Krisna. Són poemes èpics, mites i llegendes.
- Ramayana, 40000 versos i el seu héroe es Rama reencarnació del dèu Visnu.
- Brahmana: Són textos de la literatura índia. Que són comentaris dels Vredes.
- Shruti:Són llibres de la tradicó pels savis.
- Smriti: Els que són cronològicament posteriors.
- Kalpa-Sufra: Serveixen per les cerimònies i rituals.
Ritus hindús, festes i peregrinacions.
RITUS HINDÚS:
RITUS HINDÚS:
El ritu del naixement:
Després d’haver nascut el nadó,
es renta i se li escriu a la llengua la paraula “Om” amb una ploma d’or mullada
en mel. Deu dies després se li posa un nom a la cerimònia anomenada namakarana.
La majoria d’edat:
Entre els 8 i els 12 anys, els
homes hindús participen en la cerimònia del upanayana, per poder arribar a la
majoria d'edat. En que se'ls passa un cordó per l’espatlla esquerra i sota el
braç dret del nen. El nen porta el cordó
sagrat tota la seva vida.
El ritu del matrimoni:
La cerimònia del casament sol durar dotze dies
i es pot celebrar en qualsevol lloc. Fan promeses davant un foc sagrat que
representa la divinitat. El Sari vermell de la núvia es lliga al vestit del
nuvi per simbolitzar la seva unió.
El ritu de la mort:
El mort és rentat i vestit, i el
tapen amb una tela i flors. Després es posa damunt d’un munt de llenya i s'encén el foc. Tres dies després es recullen
les cendres i es tiren al riu Ganges, si pot ser.
FESTES:
Diwali
És la festa de la llum. Se celebra per Any Nou Hindú que és un any lunar i dura 5 dies. Adoren a Lakshimi, Ganesh i
Saraswati (Saviesa). Es posen espelmes enceses i es mengen dolços amb fruits
secs i pastissos.
Holi
És la festa dels colors. Coincideix amb la collita de blat de moro i és al
inici de la primavera. La nit anterior s’encenen fogueres u es cremen ninots de
Holika. Entre uns i els altres es tiren pintures de colors. És mengen dolços i
pastissos.
Navarati o Durga Puja
És la festa de 9 nits. És una manifestació de la energia còsmica. Se
celebra a l’Octubre, simbolitza el guany dels déus bons sobre éssers demoníacs
i ho celebren fent balls.
Makar Sankranti
Es fa a ple hivern i se celebra el desplaçament del Sol cap al Nord. Es
menja aliments calents i fruits secs.
Maha Shivarati
La festa de la nit
del Déu Shiva. Fan una dansa còsmica on es destrueix i es crea l’univers. El dejuni el fan tan de dia com de
nit i li donen llet, aigua i pastissos en senyal d’ofrena.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)























